A tres setmanes que s’acabi el curs.

Si tot va bé, a tres setmanes d’acabar la carrera.

Fa quatre anys vaig tornar a la Universitat altra vegada. Aquest cop, cap a un altre repte, i sobretot, cap a una altra il·lusió.

En tenia ganes, tenia la oportunitat, era el moment i el lloc idòni per tornar-me a llençar a la piscina.

La meva mare i el meu pare, suports incondicionals des de sempre, van animar-me a fer-ho. La pregunta no era «per què?» sinò que era «per què no?»

Dit i fet… de cap a la piscina!

Han estat quatre anys d’altibaixos, de convinar la feina i els estudis, la vida privada, els treballs, els examens, la vida… altibaixos emocionals també, durant aquests anys han passat coses MOLT bones a la meva vida, i també coses MOLT dolentes.

El fet és que he arribat a l’últim curs, i de fet he arribat a l’últim mes… Les ultimes tres setmanes…

A tres setmanes de començar una nova etapa.

El Jota estarà content, ja no l’ametrallarè cada vespre amb tot el què he aprés aquell dia! jejej

Acabo amb regustet dolç i amarg. Acabo amb ganes i també amb temor. Però acabo amb il·lusió i això és el que més forta em fa.

A tres setmanes…

Tres setmanes de gas, de córrer, d’entregar, de presentar, d’exposar, d’examinar-me…

Tres setmanes…

NOMÉS tres setmanes!!!