Què n’és d’important formar part d’un col·lectiu.
I què n’és d’important els origens d’aquest col·lectiu.
La història, els inicis… però també la durabilitat.
Quan vaig entrar a treballar a Texpol, poc imaginaria que creariem una família tan bonica. Una família que segueix quedant, que se segueix trobant per posar-nos al dia.
Una Assumpta viatjera, una Mius lluitadora, una Anna extraordinària, una Mercè cotagiadora de somriures, una Jordina còmplice i un Josep Antoni que… poc pensava jo que acabaria sent… el meu millor company de vida (i el meu futur marit!)
Brindem per les trobades.
Brindem per seguir fent-les SEMPRE!
Conservem les amistats! Esteu molt guapos!!!