L’Orson i la Greta ja són a casa!

Dos mesos després de nèixer i esperant una llar… ja la tenen! Una llar acollidora, calentona i sense faltar-los de res!

Han estat dues hores intenses investigant per casa: per aqui puc pujar? a veure… ostres si! I aqui hi ha un forat… m’hi ficarè! Al llit ja puc santar-hi… somm-hi! jeje Que després d’una bona estona els hem agafat, ens els hem sentat a la falda per fer «teràpia»: per saber que estan a casa seva, que no passa res, perquè sentin la seva veu de referència, perquè els acariccin i s’acostumin a les mans…

El més curiós de tot és que, després de menys de cinc minuts de mimos, el resultat ha estat aquest:

No s’han pogut resistir a les caricies i després dels nervis, s’han quedat KO!

És curiós com, amb tan poca estona ja pots veure quin caràcter tenen i quina és més o menys la seva «personalitat». L’Orson és més temerós, més prudent, més calmat. La peque de la Greta és curiosa i tafanera! jeje

És una passada com els gats t’absorveixen l’energia negativa, com et relaxen, com, poc a poc, et fusiones amb ells.

A l’Orson i a la Greta els ha canviat la vida, n’estic segura, ja se’ls hi nota!! Però és que a la meva mare també. Només calia veure-li els ulls i la cara mentre, sense saber ben bé que passava… els menuts es quedaven adormits a la seva falda, amb l’escalfor del cos, amb els mimos de les mans. Una simbiosi entre els tres perfecta.