Vivim en un món on l’accés a la informació és ràpid. Si tens un dubte, a banda de demanar, observar o indagar, Google et pot donar una resposta immediata més o menys satisfactòria al que busques.

La sexualitat i el gènere en són un tema exemple. Tothom sap (o pot saber) que hi ha diferents tipus de relacions, de famílies, de sentiments, de gèneres i de sexes. I si no ho saps… doncs tens la informació al teu abast, només has de tenir interès per saber-ne

Estem al 2021. Fa poc que soc mare. Però se m’ha caigut la boca a terra (de tant oberta que se’m ha quedat) en moltíssimes ocasions; la gran majoria derivades d’opinions no demanades sobre la criança (això en una altra ocasió) o bé en l’etern debat d «això és de nen», «això és de nena».

Quan estava embarassada pensava que aquest problema ja no existia. Que vivia en una societat més o menys culturitzada, que havíem evolucionat en aquest àmbit. Ops! Què n’estava d’equivocada!

Vaig anar a buscar una bossa per a l’hospital. N’hi havia una que ens va agradar molt. Perquè tenia moltes butxaques (des de ja us dic que soc molt fan de les butxaques! he, he). I perquè era estèticament xula, amb una mida de nanses correcta, amb canviador incorporat, un compartiment tèrmic… en fi, que no vam dubtar gaire. La dependenta ens demana si porto nen o nena a la panxa. «Per què?», li demanem. «Perquè aquesta és vermella, però si és nen la tinc a dins del magatzem també en blau».

Vinga. Som-hi. Primera topada amb la realitat. Uau…! La vermella ens agradava… així que ens la vam quedar vermella. Fossin quins fossin els genitals de la criatura que duia dins la panxa. Punt.

I a partir d’aquí… doncs comentaris de persones que no coneixes de res pel carrer «com que porta el cabell llarg i no porta arrecades no sé si és nen o nena». Ah… clar… com us maregem, eh… Que tingui un bon dia…

Però el sumum del sumum és a les botigues. Ui les botigues… ui…

Heu entrat mai en una botiga de roba d’infants? No? Feu-ho. Flipareu! En la gran majoria, la botiga està dividida en roba de nens en una banda i roba de nenes en una altra. En poques paraules i més gràficament… Billi-brilli i unicorns VS blaus i cotxes.

I, com que a casa meva m’han educat per a ser una persona assertiva, i tot i que en ocasions encara em costa MOLT… aquí no puc callar.

L’última anècdota és d’aquest mateix matí. La meva mare ha entrat a buscar una peça de roba en una botiga d’aquestes. La conversa entre ella i la dependenta ha anat així:

Teniu bodys? / Sí. Per a nen o per a nena? / Què més dona? Teniu bodys? / Home… però és per a un nen o per a una nena? / No t’ho penso dir. Bodys.

Any 2021. DOS MIL VINT-I-U !!

Uau.

Increïble.

Quin greu, hòstia (puc dir hòstia?)

La meva criatura vesteix de color blau, rosa, groc, verd, vermell, gris…

I porta els cabells curts i llargs, segons ens vingui de gust.

I porta les sabates de coloraines, blanques, blaves, roses, grogues, grises o vermelles.

P R O U.

Prou fer servir els genitals dels infants per marcar quina roba ha de dur, amb quina joguina ha de jugar o com han de ser els seus sentiments.

Pensava… pensava que això ja no passava… i passa TANT!

Els infants son això: infants. Deixem-los ser. Sembla que som molt conscients (perquè està molt de moda i és ben real aquest problema) que hem de deixar de posar etiquetes a la canalla, a parlar de manera conscient (això també en un altra post) però sembla que no ens n’adonem: la primera etiqueta que la societat ens posa és el de nena o nen.

I sí, segur que moltes persones que em llegiu direu… és que és una realitat. SÍ. I tant! Totalment d’acord. Tu naixes nen o nena. Clar. El problema no és identificar-te com a nen o com a nena. Jo soc una dona. I m’identifico com a tal.

El problema és que la societat encamina cap a una banda o cap a una altra segons si veuen que ets un nen o una nena. Segons si ets una dona o un home.

O no heu vist mai els crocs de l’Aldi… va… no m’ho negueu… (picada d’ullet…). Cada temporada, l’Aldi treu uns crocs molt còmodes i xulos. Els colors de les talles més grans (destinades als homes) son blau, gris i negre. Els colors de les talles més petites (destinades a les dones) són blau cel, vermell i rosa.

Tot super guai-molongui.

De debò un home no pot tenir uns crocs per estar per casa de color rosa??? De debò???

Des de quines ulleres ens mirem la vida?

Vinga va.

Per sort, hi ha artesanes i artesans fantàstiques i fantàstics que fan una roba i uns complements xulíssims unisex. I tenen botiga (física o online) sense categortizar. Per tant pots remenar i remenar que les calaveres, els unicorns, el brilli brilli i els dinosaures estan barrejats perquè, com ha de ser, tu pots triar el que a TU t’agradi més. Sigui quin sigui l’estampat. I sigui quin sigui el color.

Hòstia.

(Ja ho he tornat a dir! casum…)