Ahir va ser l’aniversari del meu pare. 59 anys!
Des de fa quatre anys, la mama, el Josep Antoni, l’Eloy i jo anem al bosc i berenem allà, fem un picnnic amb ell.
Ahir, però, també li portàvem un regal.
El divendres ens vàrem casar (sí!!! això… en un altre capítol) i el ram l’hem guardat fins ara per poder-li portar. És el seu regal.
Per molts anys. Xin xin.
Ahir…
Sí, ahir va fer anys la persona amb la que, amb il·lusió, passió, estima, respecte, complicitat, carinyo i diversió, caminem de la mà per la vida.
Encarant tot allò que ve, amb llàgrimes o amb somriures. Tan hi fa. L’important és que SEMPRE ho encarem de la mateixa manera: agafats de la mà.
PER MOLTS ANYS!!!
Avui és l’aniversari de la meva mare!!!!!
I precisament avui, la frase que em regala el calendari de sobretaula és… «Las palabras son semillas. Para cosechar cosas buenas en la vida, siembra palabras con cariño, fuerza, energía y victoria«.
Precisament avui!!!!! Ella ha conreat llavors des del dia que em va notar a la seva panxa. I no només amb paraules sinò també amb força, amb sinceritat, amb empempta, amb energía, amb voluntat, amb fe (per què no?), amb objectivitat i amb passió.
Amb… en definitiva, amb tot allò que és ella. Una persona lluitadora, valenta i amb força, que li planta cara a totes les adversitats que es va trobant a la vida. Amb por, és clar. Però endavant.
I algú que t’encoratja, que no deixa que t’enfonsis.
Les seves paraules, els seus gestos, les seves accions i els seus pensaments i sentiments, sempre, SEMPRE m’acaronen. I sempre, SEMPRE m’han acompanyat i m’acompanyen. Què faria la mama si…? Aqui em diria…?
I és que tenim un cordó umbilical invisible a l’ull humà, imperceptible per la resta. Però que totes dues el notem i sabem que hi és. Perquè estem connectades, allà on anem, per molts o pocs kilòmetres que ens separin. Un cordó indestructible!
Avui va per ella… per la meva HEROÏNA, pel meu MIRALL, per … perquè l’estimo TANT!
FELIÇOS 55!!!!!
Ahir va ser l’aniversari de l’Alexia!
Tres anyets ja des de que va nèixer! I està feta una dona! Riallera, xarrameca, sociable… i presumida!!! :)
Està guapíssima!!!
Un petó ben gran per ella! (i per molts anys més!!!)
Dimecres passat va ser l’aniversari de l’Arya, la petita en va fer dos!
I diumenge vam poder anar a la festa que celebràven, i allà vam compartir un moment molt maco amb ella, els seus pares i més familiars i amics.
A part de passar-nos-ho molt bé, també ens vam emocionar veient un video del seu segon any de vida on, amb molta il·lusió, hi formàvem part!!!
Contenta de ser, una tieta afortunada!!!! Per molts anys a la petita!!!!
Aquest dia va fer anys el Josep Antoni. Aquell home amb el qui fa més de cinc anys que comparteixo el camí de la vida.
Precisament aquest any n’ha fet 40! Un número rodó, un número especial, un número que no podia passar desapercebut! Així que des de fa temps que tot gira entorn un regal molt especial. Un regal envoltat de natura, de neu, de silenci, de tranquilitat i alhora de moltes persones, paraules, anècdotes i records.
Un cap de setmana perduts… què més podria demanar? Bé, això potser se li podría demanar a ell!! jeje
(A dalt: la foto més bonica del món)
El cap de setmana, la sorpresa de «raptar-lo», els sobres de cada dia, els regals físics, els regals emocionals i els regals psicològics. Una mica de tot! El més important, però, és que cada un d’ells estan fets des del carinyo i amb preparats i triats amb tota la cura del món.
PER MOLTS ANYS !!!!!!!!!!!!!
Avui és el segon aniversari de l’Alexia!!!!
La xicarrona creix, creix, creix… i creix xarrameca, espavilada i guapíssima!!! I a la «tieta» de Manresa se li cau la baba cada cop que la veu… jeje.
Per molts anys més, petita!
Diuen, que una amiga és aquella germana que escollim.
Quina alegria quan, aquesta germana et fa tieta. És la manera d’estimar a la petita com un fill, sols que et permet consentir-la i experimentar-hi jeje. Mireu com juga amb un glaçó!
Avui, tretze de juliol, l’Arya fa un anyet! Així que els tiets posstisos, els papes i la petitona, ho hem volgut celebrar amb un sopar personalitzat, uns regals sensorials, i…
Molt, però que MOLT d’amor.
T’ESTIMEM, petita!
Tots els colors junts fan negre? El negre és la base de tots els colors?
Quan ens sentim alegres, contents, feliços o enrabiats… implica que la tristor negra i fosca està present?
O que la tristor s’enmascara pels colors?
O que els colors ens fan enmascarar-la i fugir-ne?
Sigui com sigui, avui… colors. De tots els tipus, de totes les tonalitats, amb tots els significats, ben barrejats.
