I tot era perfecte: el dia, la companyia, el paissatge on ens trobavem… Perduts per cap d’any. Sense compromisos, sense lligams. Sols nosaltres quatre i la càmara de fotos.

I de cop, al girar el cap, em trobo amb ella, amb el meu 50%, Formant part del paissatge, de la natura, de la màgia. Un poble en silenci. En silenci humà. Perquè de sons n’estava ple.

I ella, ballava amb tot el que l’envoltava. Mirant unes senyals, olorant l’enton, senint i observant arreu.

No ho vaig poder evitar. Clak! Vaig disparar.

M’encanta aquesta fotografia.